Poques vegades repeteixo un viatge de vacances a un lloc on ja hi he estat abans, però aquest any hi vaig trobar una bona excusa, a la primera mitat dels 70 vaig fer un viatge a Suècia i Noruega en cotxe des de Barcelona, i vaig quedar especialment impressionat per els fiords de Noruega. Passats tants anys i coincidint amb el 65 aniversari de la Teia, vaig creure que seria una bona manera de celebrar-ho. Sempre havia llegit que al solstici de primavera els paisatges i les llums son el moment òptim per gaudir de Escandinàvia, o sigui que ens organitzem el vol directe de Barcelona a Oslo, un cotxe llogat, la majoria dels allotjaments ja reservats i també un parell dels ferrys que creiem més crítics per el circuit que ens hem preparat.
20 juny – El vol de Vueling previst per les 11:55 surt amb gairebé una hora i mitja de retard, diuen que per conflictes de tràfic aeri...
Al aterrar al aeroport Oslo-Gardemoen a la tarda, agafem el cotxe i desprès de cercar un supermercat per els queviures del cap de setmana, marxem directament fins a Lillehammer, la antiga seu olímpica d’hivern del 1994, carretera i paisatge excel·lent vorejant la riba del riu/llac Mosa, el trampolí de salt presideix la ciutat però costa una mica imaginar aquestes muntanyes força arrodonides i de poca alçada como un lloc amb pistes de prou desnivell per el descens masculí, l’endemà veurem que les proves es dispersaren per altres estacions una mica més altes. El primer contacte amb Noruega es molt agradable, tot net i funcionant sense aglomeracions ni embussos, amb 5 milions d’habitants i un terreny immens, la densitat de població es veu molt dispersa.
21 juny – Pugem amb el cotxe fins la sortida del trampolí de salt, es un mirador ideal sobre la ciutat i el llac, compartim el panorama amb un autocar de japonesos i un altre de belgues francòfons. Desprès marxem cap a Ringebu, on farem la nostra primera visita a una església antiga de fusta (stavkirke) com a les altres que anirem trobant, la primera sensació es de sorpresa per els segles que s’han conservat malgrat les guerres, canvis de governs, de religió i sense cremar-se, les que tenen interès monumental es van construir quan al nostre Pirineu començava el romànic i s’han anat reconvertint i ampliant varies vegades.
Desprès continuem fins a Roros, un antic centre miner (coure) que han pogut conservar en bones condicions com a model d’aquesta activitat en els últims 300 anys, el concepte del museu es excel·lent i entenem ràpidament la raó per ser Patrimoni de la Humanitat (Unesco), l’endemà completarem la visita i el recorregut per els carrers i cases que ens porten a una època industrial/feudal ja desapareguda.
22 juny – Ja anem prenent la mesura als abundants esmorzars d’hotel que gairebé sempre estan inclosos al preu, realment es l’àpat principal del dia. També resulta agradable poder comunicar-se amb tot-hom en un idioma *neutral* el nivell d’anglès de la gent es força bo i això salva la barrera amb l’idioma del país, del que tan sols endevino alguna cosa si s’assembla al alemany.
Arribant a Trondheim ja som a la costa del fiords, que resseguirem molts dels propers dies. La ciutat es veu agradable i amb un centre que permet deixar el cotxe al aparcament del hotel i caminar tranquil·lament, al vespre fem el primer experiment de restaurant i sortim escaldats per el preu, hem menjat acceptablement però amb un cost desproporcionat, haurem de continuar cercant els queviures als supermercats – encara que sigui avorrit.
L’hem encertat portant sobres de pernil i llom envasats al buit, dosis d’oli d’oliva i de tomàquet per sucar, que amb un pa de nous molt bo que hem trobat, ens permet gaudir d’uns bons entrepans els migdies. També varem comprar unes botelles de vi al duty-free de Barcelona i uns packs de cervesa al duty free d’Oslo, que ens permeten beure a preus acceptables a gairebé tots els àpats. Taules i bancs per pícnic no en falten enlloc, i gairebé sempre en llocs amb vistes interessants.
La visita a la ciutat la fem repartida entre la tarda de l’arribada i el dia següent, doncs hi hem agafat 2 nits d’hotel. El nostre es al mateix port i a tocar de l’estació de tren. Es senzill, modern i gairebé asèptic. A la nit tenim sorpresa, son les 0.15 i es dispara una sirena a la habitació que ens deixa ben paralitzats, poc a poc anem entenent que no es el nostre telèfon i ordinador, trec el cap al corredor i veig que es l’alarma d’incendi, ens diuen (en noruec) que cal sortir immediatament al carrer, sortim gairebé tots en pijama (temperatura uns 12ºC i una mica de brisa), no es veu foc ni fum i un parell de cotxes de bombers son al costat, la gent no es veu gaire espantada, nosaltres fins i tot tornem a la cambra per abrigar-nos, entenem que els bombers estan revisant on es el problema, aviat ens deixen entrar a la sala del vestíbul, ara si que s’ensuma una mica de fum, però sembla que no es res greu. Ens diuen que ja pot tornar tot-hom a les cambres i desprès del ensurt tenim feina per reprendre el son, nosaltres érem a la planta baixa i fins i tot haguéssim pogut sortir del edifici per la finestra, però no deixo de pensar que en un gran hotel la situació fora greu.
23 juny – Quan sortim al carrer pregunto a recepció quin era el problema de la nit, ens expliquen que algú va encendre uns papers al peu d’una de les escales de seguretat externes i això va engegar la alarma...
Passem el dia passejant tranquil·lament per la ciutat, el mercat, els monuments, la situació dins del fiord es molt bonica, no sorprèn que hi parin els grans creuers turístics. Des que hem arribat no passem gens de calor, i si no llueix el sol cal abrigar-se fins i tot amb l’anorac.
24 juny – Avui anem fins a Kristiansund, seguint la carretera que vers l’oest alterna entre ondulacions per boscos i llacs i braços de fiords. Es evident que les carreteres estretes i sense asfaltar que recordo de la meva primera visita, ja son quelcom oblidat, ara son ben asfaltades i en general amb un bon manteniment, i fins i tot les locals permeten circular en les 2 direccions sense parar per cedir el pas, també descobrim que hi ha abundants punts de peatge, sempre dinàmics i amb detecció sense alterar la velocitat dels vehicles, la factura la rep directament el propietari (i Europcar la carrega a la meva Visa) . També comencem a passar per llargs túnels, alguns d’ells per creuar el fiord, la inversió en carreteres ponts i túnels es un dels canvis que veig mes evidents, el meu record era d’una geografia que al hivern gairebé limitava la circulació als llocs on hi arribava un ferry, ara ha canviat radicalment.
A Kristiansund encara es més atractiu l’aspecte d’una població a una illa entre les moltes que formen els braços dels fiords, hi passegem per els seus turons gaudint de la vista sempre diferent sobre el mar i les illes dels voltants, veiem arribar i tornar a sortir el conegut ferry postal Hurtigruten, que recorre tota la costa fins al Cap Nord. Curiosa geografia que combina l’aspecte d’alta muntanya de la terra amb l’aspecte mariner de totes les poblacions de la costa.
25 juny – Ara recorrem un dels trossos mes espectaculars de la Carretera del Atlàntic, que uneix amb ponts i túnels unes illes que fa pocs anys tan sols eren accessibles per l’aigua, primer son paisatges ondulats suaus, entre els que hi han lodges i bungalows de luxe per els que volen gaudir de tranquil·litat absoluta, desprès ja son illes amb alçades de fins a 700 m. i parets de roca, encara amb una mica de neu a les cares obagues, la població es rural i pescadora amb el complement del turisme de Visa forta.
Desprès girem cap al sud, vers Andalsnes, passant un fiord per un túnel i un altre amb un ferry, sortosament el cost d’aquestes estructures de comunicacions no es tan car com esperava, per una travessa amb ferry d’uns 15 minuts paguem uns 11 € (cotxe + 2 persones) i per la suma dels peatges electrònics de les 2 setmanes (2400 km) m’ha arribat un càrrec total de 18 €.
Avui el temps s’embolica, i al començar a remuntar la vall del Trollstigveien comença a ploure fort, la visibilitat es acceptable fins al capdamunt de la cadena de corbes que remunten l’espectacular circ, però a dalt entrem al núvol i no veiem els cims, baixant cap al fiord de Norddal es torna a tenir visibilitat a baixa alçada i la situació es repeteix al transcollar vers Geiranger. Aquí hi hem agafat allotjament per 2 nits, resulta ser una mena de granja penjada sobre el fiord, amb confort força limitat, però que ens regala una vista extraordinària. Hi arribem a mitja tarda i els núvols marxen gairebé miraculosament, som a uns 400 metres per sobre del fiord i veiem per un costat els cingles del sudoest i per l’altre la capçalera de la vall per on marxarem el dia 26.
Aquest tipus d’allotjament es molt popular, son antigues granges o bordes que s’han restaurat com a cabanes amb bany, llits, menjador i cuina. El nostre es una mena de mansarda a sobre del restaurant, i també hi han altres cabanes amb mes capacitat. Mentre la Teia passa per la paella un bistec per el sopar, tot i tenir la porta i finestres obertes per el fum, s’engega l’alarma d’incendi de la nostra cambra, sortosament puja corrent la noia del restaurant i en un moment desmunta l’aparell, i ens demana perdó per no haver-lo desactivat ella.
Aquesta es la primera nit que fem en aquest tipus d’allotjament, es el mes econòmic però tot i així paguem uns 170 € per les 2 nits (sense esmorzar).
26 juny – El dia es torna a llevar amb núvols per sobre dels 600 metres, tenim reservat a les 9 del matí el ferry turístic que recorre tot el fiord de Geiranger fins a Hellesylt (anada i tornada) embarquem una mica emprenyats, doncs aquest fiord es un dels 3 mes espectaculars del país.
No obstant, com que es veuen perfectament els grans cingles i la infinitat de cascades que els guarneixen, acceptem que veure-ho amb les llums grises i alguna boirina, també es un atractiu del paisatge, a Hellesylt no hi ha gaire cosa a fer i passegem per la vorera del aigua esperant que passi la hora fins el retorn a Geiranger, sortosament el temps es va aclarint i la tornada ens ofereix vistes mes netes i arribem a port amb el sol que comença a esbargir tots els núvols. Tornem al nostre allotjament per dinar i tot acabat l’àpat ja no queden núvols. Ara podrem gaudir d’aquest privilegiat lloc, hi ha un panell amb itineraris i en triem un que puja en diagonal a penjar-se encara més sobre el fons del fiord, en cosa d’una mica mes d’una hora arribem a unes roques des d’on tenim la sensació que amb un salt cauríem a la coberta del creuer que ens passa per sota, es mitja tarda i les llums son precioses. A la capçalera de la vall veiem la carretera que agafarem demà i les muntanyes nevades del cercle superior.
27 juny – Continua el cel net i clar, tot guanyant alçada fem alguna parada per contemplar el fons de la vall, amb algun ferry atracat al port, mes amunt descobrim que hi ha una carretera de peatge que puja al cim del Dalsnibba (1465 m.), voltat de cims arrodonits i encara curulls de neu, la majoria d’ells ideals per fer-hi recorreguts amb esquís, s’hi veu alguna traça. No ho teníem previst i aquest descobriment es avui el gran premi del dia, al fons de tot queda el fiord de Geiranger – genial !!!
Avui anem a dormir a Kaupanger, al fiord de Sogne, que es el mes llarg de Noruega, triem l’itinerari seguint sempre les carreteres marcades d’interès turístic al mapa, (Dalsnibba, Grotli, Erdal, Stryn, Olden, Utvik, Moskog, Dragvik, Sogndal, Kaupanger) resulta força rebuscat però molt encertat, no parem de passar colls amb molta neu, estacions d’esquí i recórrer branques de fiords esplèndids, això ens fa patir una mica, doncs tenim por de perdre algun dels transbordadors que ens cal agafar. Finalment arribem a Kaupanger sense problemes però en sorgeix un d’inesperat, l’allotjament que tenim reservat resulta ser una enganyifa, ens ofereixen una vella cabana de fusta al mig del bosc, amb accés difícil en cotxe, sense aigua calenta ni bany i amb un WC primitiu, crec que aquest home ha venut ja tot el que tenia (hem vist els altres allotjaments que té a Kaupanger) i ara ens intenta encolomar el saldo, l’hi dic que no ho acceptem doncs això no es el que hem contractat i que farem la queixa a Booking i a la oficina de turisme, accepta sense problemes la cancel·lació i ara ens cal cercar immediatament una alternativa, doncs aquí ens hi quedem 3 nits. La tecnologia ens ajuda amb el smartphone i el mateix portal de Booking ens proposa una cabana a un centre turístic proper, ja l’havia vist quan preparava l’itinerari però el preu era dissuasiu, i ara resulta que aprofitem alguna cancel·lació que han tingut i com a tarifa *last minute* ens surt per pocs calers mes que el bandarra al que hem plantat. La Teia no s’acaba de creure que sigui veritat fins que hi som i ens hi instal·lem. Resulta ser el millor lloc de tot el viatge, una cabana moderna, ample i ben equipada que ens fa oblidar el petit ensurt. Es un centre modern molt recomanable que ofereix hotel i cabanes, servei opcional de restaurant, spa...
La tranquil·litat del lloc i el sopar que ens preparem còmodament ens posa el punt final a un dia perfecte, i gràcies al carallot que ens ha volgut timar.
28 juny – Aquesta zona es un gran nucli turístic per les activitats a les diferents branques del fiord de Sogndal, a la informació turística veiem una petita excursió caminant des del fiord de Faerland que amb uns 600 metres de desnivell ens permet pujar a un turó que promet bona vista a les geleres de Jostedal i als fiords del voltant, hi arribem en una mitja hora de cotxe i amb l’entrepà i la cervesa a la motxilla ens enfilem per un dret sender que s’enfila per el bosc i a tocar de boniques cascades, arribem a una borda mig restaurada i desprès al primer gep de la carena que continua amunt, encara amb força neu.
Es un mirador magnífic per seure i descansar, i si anéssim amb esquís per arribar fins algun dels cims de 1700 metres de la carena que continua amunt. Bon pícnic mentre comencen a entrar núvols que difuminen les geleres del Jostedal. Aquests dies hem pogut comprovar que la cota de neu encara està entre els 600 i els 700 metres d’alçada (també es el límit del bosc), això fa que les cascades vers el fons dels fiords siguin constants, i que per sota dels 600 metres el gran espectacle de color sigui la verdor i les flors, tornant al cotxe veiem que el temps comença a canviar, al vespre ja plou.
29 juny – Dia gris i plujós, el dediquem al museu local, amb excel·lents explicacions sobre les embarcacions tradicionals que feien servir els habitants per anar a comprar i a vendre a les ribes del fiord, i fins i tot fins a Bergen, També fem les compres per els àpats i dinem a la comoditat de la cabana. A la tarda ens animem a arribar-nos fins a Ornes, on hi ha una de les esglésies de fusta mes interessants de la zona, es una mica lluny i agafarem un transbordador a l’anada, però la tornada la fem per carretera. Al final resulta una opció encertada, l’església també es una joia i tot el viatge es una combinació de vistes de les diferents branques dels fiords mig emmascarades per les boirines, petites i boniques poblacions rurals i alguna ullada de sol que no pot acabar de guanyar el combat al núvols.
30 juny – Avui tenim agafat el ferry des de Kaupanger fins a Gudvangen, des d’on continuarem fins a Bergen, el dia no es esplèndid però la visibilitat es raonable, es el recorregut de fiord mes estret de les branques del Sogne i un altre gran experiència de paisatge, dura 3 hores i desembarquem a Gudvangen a migdia, pensàvem arribar-nos a Flam i agafar el tren que puja a la gelera de Briksdal, però comença a plovisquejar i decidim anar fent via cap a Voss i Bergen. Al allunyar-nos de les muntanyes mes altes el dia es va aclarint i podem tornar a gaudir dels boscos i fiords sempre sorprenents, ocasionalment hi veiem les estructures circulars de les granges de salmons – que tan sols estan autoritzades en llocs amb garantia de puresa d’aigua i que no generin desequilibris ambientals – la realitat es que amb aquestes condicions tenen milers d’opcions a tota la seva xarxa de fiords. Acostant-nos a Bergen ja es comença a notar certa densitat de vehicles, es la segona ciutat de Noruega. Hi arribem a mitja tarda i estem allotjats a mateix centre de la ciutat, de nou cal oblidar el cotxe i deixar-lo al aparcament del hotel.
Passegem per el port i ens anem programant com dedicarem demà el dia per visitar la ciutat. Al mercat del peix comprem per sopar unes racions de peix i marisc arrebossat, el dependent es un xicot de Vic que passa l’estiu treballant aquí i torna a casa quan acaba la temporada, també hi han altres joves espanyols i europeus fent el mateix. La compra resulta digerible però força densa de arrebossat, probablement estava tot cuit des del migdia...
1 juliol – Comencem visitant els edificis de la fortalesa del port, ben conservats i amb interessant informació històrica, després passegem per les antigues cases de fusta dels antics negocis del port, ara totes convertides en atractius comerços, fa un bon dia i es agradable passejar amb un sol que no crema, continuem amb l’església i la catedral, i al migdia decidim pujar caminant al turó de Floyen per veure la ciutat des d’aquest bonic mirador, al funicular hi ha una gran cua i per els camins que hi menen també hi ha força moviment. Al arribar a dalt veiem que es un parc ben cuidat i decidim comprar un entrepà i una cervesa i dinar contemplant la ciutat i les branques del fiord que l’envolten. La baixada la fem per una altre indret, el barri de cases entre el Floyen i la ciutat es una joia de cases antigues molt ben arreglades, amb una abundància de flors que alegra la vista.
Estic cansat i torno al hotel, mentre la Teia encara decideix passejar una mica mes per el centre, al vespre encara tornem a sortir i les llums del sol baix ens acompanyen al estany proper al hotel. Bonica presa de contacte amb Bergen.
2 juliol – Ja toca anar tornant cap a Oslo, aquesta nit dormim a Eidfjord. També seguim la carretera marcada d’interès turístic, fins ara sempre hem quedat contents de fer-ho i avui també, hi ha menys tràfic però es tarda mes estona, i fem una pila de parades als miradors.
Eidfjord es l’accés al massís de Hardanger venint de Bergen, hem decidit fer-hi nit per poder passejar per la cascada de Voringfoss i no fer gaires kilòmetres seguits tornant a Oslo, l’allotjament es a una petita població, a una casa antiga que sembla decorada com un conte infantil, divertit i còmode, i amb unes finestres que donen a les cingleres que tanquen la vall.
Encara tenim temps per pujar els tancats revolts de la carretera fins la cascada i veure el gran espectacle, això de que la llum solar sigui ben viva fins les 9 del vespre, permet aprofitar molt les jornades i els paisatges. Aquesta vall es similar a la de Trollstigveien per les parets que la tanquen, i a la capçalera hi ha la magnífica Voringfoss, tornem al allotjament i sopem a la cambra mirant el decorat natural de la finestra.
3 juliol – Al matí tornem a donar una ullada a la Voringfoss, ara des dels voltants del hotel situat a sobre de la cascada, una altra interessant perspectiva de la cascada i la gorja. Des d’aquí la carretera travessa l’altiplà de Hardanger, gran espectacle d’ondulades colines i llacs en un entorn àrtic, també hi queda força neu, hi ha casetes disperses que semblen pensades per venir a pescar, a fer-hi recorreguts amb esquí nòrdic o per observar animals salvatges, dona una sensació de grans horitzons i no deu ser fàcil al hivern. A Geilo girem de nou per la carretera turística, ara la 40, que ens acostarà a Oslo passant per Kongsberg. Es una successió de valletes i colls suaus i llacs-rius molt bonics, aquesta part ja no es gaire trencada i es troben sovint petites poblacions rurals i cases que probablement ara siguin segones residencies dels habitants de Oslo. Encara tenim temps de visitar un altre església de fusta a Rollag, aquesta vegada conservada amb el seu entorn original de cases rurals antigues. Ara la densitat del tràfic va augmentant per la proximitat de la capital – ja n’havíem perdut la costum – entre Kongsberg i Oslo fins i tot fem caravana a la autopista. El TomTom ens porta sense problemes al hotel, deixem les maletes a la cambra i anem a lliurar el cotxe al dipòsit d’Europcar.
Ha estat un dia de cotxe força llarg i no ens entretenim gaire a passejar, tenim 2 dies a Oslo per fer turisme de ciutat. Al vespre la Teia treballa el programa per demà.
4 juliol – Agafem un forfet de transport públic de 24 hores i anem directament al Vigeland Park, el record que en tinc de fa 30 anys m’hi atrau i vull que la Teia també ho conegui, el tramvia ens hi porta i tot i ser aviat ja hi han bastants autocars de turistes internacionals, son uns grans jardins amb una impressionant col·lecció d’escultures que semblen vives, totes basades en diferents etapes de la vida humana, vaig aprofitar per fer-ne moltes fotos. Tornem al centre i ataquem l’Ajuntament, l’edifici es força avorrit exteriorment, però paga la pena visitar-lo per dins, sales i pintures murals esplèndides. La riba del fiord i l’entorn d’illes properes també es molt maca, ens arribem al Palau Reial, l’edifici es prou auster i ens sorprèn que tot l’entorn sigui accessible al públic en general tan sols els sentinelles típics de la guàrdia reial a les portes del edifici recordin que es la seu de la monarquia del país. Desprès baixem cap al centre comercial, es una ciutat bonica i neta, amb pocs establiments de rampoines turístiques, o potser els seus ciutadans encara creuen que n’hi ha masses...
Cerquem un establiment especialitzat en salmó fumat i no en trobem cap, ni tan sols als supermercats grans, ja farem la compra demà al duty free del aeroport,.
Dinem a un bar del centre, i a la tarda encara ens arribem al edifici ultramodern de la Opera, també a la riba del fiord, sembla un exercici de geometria amb grans rampes i paral·lelograms, i parets de vidre; es evident que vol ser una imatge de referencia al skyline de la ciutat, els voltants encara no estan totalment urbanitzats, es un barri de ribera que l’estan renovant totalment, entrem al gran vestíbul amb parets de fusta que donen accés al interior, no hi entrem.
Avui també hem fet força exercici de cames, tornem amb tramvia al hotel i descansem abans de sortir a fer el sopar de comiat. La Teia fa una mica de prospecció al barri i proposa una cerveseria a 50 metres del hotel, es un barri que sembla escapar-se del entorn turístic i comercial del centre. La tria ha estat encertada, prenem uns llagostins magnífics i a preu raonable per el país, podríem ser a qualsevol cerveseria mediterrània i el públic no es de turistes.
Al vespre encarreguem un taxi per recollir-nos demà al migdia i portar-nos al aeroport, el cost es elevat (uns 120 €) però ja no estem prou forts per arrossegar les maletes al tramvia i agafar desprès el tren o el bus.
5 juliol – El taxi ens deixa al aeroport amb molt de temps per facturar les maletes i dinar, un entrepà i una cervesa a un dels mostradors de la terminal, també comprem el salmó que volíem i una mena de pernil de elk.
El vol surt amb 1,5 hores de retard, o sigui igual que quan vàrem volar cap aquí – Vueling ja s’ha espanyolitzat. Cap altre problema i a la nit ja som a casa, satisfets del viatge i de retornar al cau.
Comentari general, Noruega es un país immens, amb una bellesa de paisatge impressionant, molt organitzat com escau als que han de funcionar sense problemes durant el dur hivern, ens hi hem mogut amb gran tranquil·litat i gairebé cap aglomeració, això resulta un atractiu genial, per altra banda el cost de la vida resulta molt alt segons els nostres paràmetres ( i vicis...).
Tot i tenir abundants reserves de petroli, el preu del combustible es també mes car que a Catalunya, s’hi veuen molts cotxes elèctrics i també híbrids, jo diria que es una visió intel·ligent de la riquesa i de obligar-se a preparar un futur millor (el contrari del que han fet a Veneçuela), i les xarxes viaries les han desenvolupat dimensionades a les necessitats de la seva població i activitat econòmica amb poques autopistes i amb bones carreteres locals, molts peatges però econòmics i sense reduir la velocitat del tràfic. Les grans inversions s’han fet per millorar les comunicacions de carretera amb ponts i túnels, que permeten accedir per terra al hivern a molts llocs de la costa que als que anys enrere tan sols podien arribar per mar i voltant llargs fiords.
També hem vist com un país amb cinc milions d’habitants cuida la seva història i cultura, sense mirar-se el melic i obrint-se al mon.