Creuer per les capitals del Bàltic del 21 al 28 de juny del 2014
Ja feia temps que consideràvem provar si ens agradaria fer un viatge en creuer, i aquest passat mes de juny el programa que ofereix el Club Ara de La Caixa ens ha fet prendre la decisió de donar aquest pas. Es l’època ideal per els països nòrdics i ens ha semblat atractiu el recorregut que surt de Copenhaguen i toca als ports de Tallin, Sant Petersburg, Hèlsinki i Estocolm, retornant a Copenhaguen.
Ja sabem que cal fer concessions a la llibertat de moviments que ens ha portat sempre viatjar per el nostre compte o en petit comitè i ho assumim. Però ja de bon començament – a la reserva - observem aspectes irregulars, la comercialització del producte la porta Viatges Barceló, que es l’empresa que munta el programa per el Club Ara. La descripció del que contractem es molt poc detallada *Viatge en grup acompanyat, vols Barcelona-Copenhaguen-Barcelona, trànsferts aeroport-vaixell al embarcar i desembarcar, pensió completa a bord*.
A la agència ens diuen que pagant el dipòsit per fer la reserva, ens confirmaran la disponibilitat i el programa complert, al cap de deu dies ens confirmen per telèfon que tenim plaça al vaixell en el tipus de cabina que hem demanat (finestra exterior) però sense cap document escrit ni descripció complementaria, la setmana abans de la sortida ens tornen a informar per telèfon que els vols seran via Roma i amb uns horaris que son totalment inadequats per el tipus de client que forma el Club Ara (sèniors amb poca capacitat per aguantar gaires incomoditats físiques) per sortir cal ser al aeroport a les 05:00 del matí, gairebé tres hores d’espera abans del vol a Copenhaguen (que ara resulta ser un charter), a la tornada encara es pitjor – gairebé cinc hores a Roma i arribem a Barcelona a mitja nit.
Hem pogut comprovar que l’empresa dels creuers (Costa) agrupa habitualment a Roma en vols charter els passatgers de l’àrea mediterrània, i per no espantar-los amb aquesta incomoditat, no els informa fins l’últim moment.
Es evident que al Club Ara no hi ha ningú que supervisi si el programa que els prepara Viatges Barceló té prou garanties per els passatgers d’edat avançada que formen el Club.
Per part nostra aquesta incomoditat sortosament no ha resultat gaire impactant, encara funcionem prou bé.
Per altra banda, hem pogut comprovar que la logística de moure el personal, tant als aeroports com als diferents ports, la tenen molt ben rodada amb un tracte amable i eficient, el *ramat* no té gaires possibilitats de d’escarriar-se per babau que sigui.
Al embarcar al Costa Luminosa a Copenhaguen, passem els procediments per identificar cada passatger que embarca i fornir-lo amb una tarja ID de codi de barres que servirà per totes les operacions que faci al vaixell i a les excursions opcionals que contracti – no cal per els WCs !!!
Posteriorment cal associar aquesta ID amb alguna tarja de crèdit (o fer un dipòsit en efectiu a la recepció) on es carreguen automàticament totes consumicions no incloses a la pensió completa i també qualsevol compra d’articles o activitats, i també una taxa de *servei-propina* diària fixa, es a dir – al vaixell ningú toca calers en efectiu i això es un sistema molt còmode per tot-hom, i molt perillós si no ests conscient del que vas gastant. A bord hi ha una tècnica constant que impulsa a *comprar* el que sigui, destaquen per la tenacitat els fotògrafs que resulten tan enganxosos com els venedors ambulants al Magrib, ningú t’obliga a comprar les fotos però considero que aquesta captura constant de fotos cau realment en la mala educació o en la estricta infracció del dret a que no et facin fotos – no demanen permís per fer-les.
El vaixell es un gran hotel que podríem classificar de 4 estels, el personal (gairebé tot d’origen asiàtic o centreamericà) es generalment molt cordial i eficient, molts d’ells es poden comunicar en diferents idiomes occidentals, la cabina es prou còmoda i ben preparada per col·locar-hi els estris de manera eficaç, es percep certa vibració de les màquines però no molesta gens per descansar.
Abans del sopar ens munten un simulacre/entrenament de les operacions a seguir en cas de naufragi, cadascú al punt de reunió de coberta que l’hi correspon segons el número de cabina que ocupa, tots amb l’armilla salvavides mentre ens ensenyen a cordar-la, tocar el xiulet, no perdre la llanterna... Observo que els punts se reunió que puc veure son a tocar de les grans barques amb coberta tancada, tinc prou temps per comptar les embarcacions, si divideixo el número de passatgers per el de barques es evident que una gran part de la càrrega humana del creuer no té lloc en aquestes grans barques, la resta hauria d’espavilar-se amb uns petits dispositius semblants a un barrilet blanc que se suposa s’obren automàticament al entrar al aigua...
Probablement el nombre de barques grans ja ha estat calculat segons una estimació de la quantitat de persones que aconsegueix sortir del interior del vaixell quan hi ha un gran accident – les matemàtiques i el càlcul de probabilitats no s’inclou en la publicitat dels creuers, i tampoc no he detectat cap comentari a cap passatger sobre aquest tema.
Els àpats del esmorzar i del dinar es poden escollir sense reserva entre el gran menjador de 2 pisos amb servei a taula, o el bufet amb autoservei de la coberta 9 (menys còmode i amb certes limitacions en la qualitat de cuina i neteja de les taules que recorda força els albergs populars), el sopar es sempre al menjador amb servei a taula – es tria en un menú d’entrants, pasta, peix, carn, amanida, formatge i postres, sense limitacions en els plats que es demanen – tan sols cal fer la comanda de tot a la vegada. La presentació i qualitat dels plats generalment es elevada – molt superior al bufet lliure, però les dimensions de cada plat son força petites en quantitat. Aquesta gran diversitat per escollir plats, produeix una gran lentitud de servei , es tarden unes 2 hores en acabar de sopar – malgrat tot, es admirable la feina de cuina i servei de menjador que s’ofereix – son uns 2400 passatgers sopant en 2 torns !!!.
Les begudes son sempre opcionals – fins i tot l’aigua – cada servei (un got o tassa surt per uns 4 €) però ofereixen diferents *forfets* de beguda que permeten limitar la despesa si es tria bé el que es pensa beure. Nosaltres hem agafat un *Tot comprès* que surt per uns 22 € per dia i persona, es a dir el que pagaríem per un total/persona d’uns 4 o 5 gots d’aigua, vi, cervesa, cafè, refrescos, còctels i licors al dia. No inclou certes marques de vi o licors de categoria *exclusive*.
De les excursions a cada ciutat, tan sols hem comprat la de Sant Petersburg, doncs per desembarcar sense la excursió cal portat ja timbrat el passaport amb el visat (uns 100 €) tramitat a Barcelona.
Salpem de Copenhaguen puntualment al vespre del dissabte dia 21, el grup de clients del Club Ara està agrupat en unes mateixes taules al menjador, per tots els sopars del viatge.
El diumenge es un dia de navegació complert i també la nit següent, aprofitem per explorar el vaixell i descansar del tràfec del dissabte, els passatgers es distribueixen segons el que prefereixin fer, l’oferta d’activitats també es molt ample, generalment no gaire atraient per els nostres gustos però es relativament fàcil descansar en terrasses, bars o cafeteries sense massa sarau.
Cada vespre rebem a la cabina el programa d’activitats i els seus horaris i instruccions per l’endemà, tot es molt detallat i ben explicat – resultaria interessant fer una enquesta per comprovar quants passatgers ho ha llegit i entès – es allò que diuen els mestres, nosaltres ensenyem amb el nostre esforç, però l’esforça d’aprendre l’ ha de fer l’alumne J !!!
El dilluns al matí atraquem a Tallin, per el que he vist a Internet escollim un itinerari amb un bus turístic dels que permeten pujar i baixar per tot el circuit – actualment es troba a totes les ciutats del mon i amb la mateixa imatge (potser es una franquícia) , desprès veiem que es una ciutat molt petita i no baixem del bus fins que retorna al inici, d’allà entrem passejant als bonics carrers de la ciutat vella, que es veu ben cuidada i amb algunes reparacions en curs que fan evident la descura durant l’ocupació soviètica. Al port hi han mes creuers i gairebé tot el moviment de gent als carrers som turistes, ens sorprèn el poc moviment de vehicles als carrers amples que volten la ciutat vella.
La meteo es variable i alternem xàfecs amb sol, es a dir *bon temps bàltic*, amb un dels xàfecs ens aixopluguem a una guingueta instal·lada dalt de la galeria de la muralla, fa fred i ens deixem temptar per un bon pinso de vi calent dolcet i amb canyella, que acompanya un tros de pastís casolà.
Continuem la passejada i ens quedem a dinar a la bonica plaça major, en un entorn gairebé del sègle XVII, bona cuina local, bon servei i preu no gaire exagerat, tornem tranquil·lament al port i embarquem sense presses – els que han fet la excursió del vaixell han arribat a temps per dinar al bufet.
Demà matí serem a Sant Petersburg, probablement la joia més llaminera del circuit, malauradament a la tarda tornem a salpar i tan sols podrem fer-hi un breu cop d’ull.
Continua el temps variable, el sol es deixa veure poc, la organització dels grups que desembarquem a SP ja ens anuncia la complicació logística de formar grupets raonablement gestionables per no retardar massa al desembarcar, distribució de cadascú en l’autobús numerat corresponent, tenir ben identificat el *guia* de cada bus, evitar que la gent es dispersi, complir els limitats horaris, i tot això aprofitant raonablement els interessants comentaris que ens imparteix el guia rus local. Això en si mateix ja es una experiència molt instructiva...
Nosaltres (els del Ara) tenim l’ajut addicional de l’Ariadna, la guia de Barceló que sembla tenir una paciència exhaustiva i una capacitat de comptar i recomptar els passatgers comparable als moderns processadors de PC *4 Core*.
Comencen amb un breu cop d’ull a la ciutat des de diferents punts del riu i canals, això ens permet valorar les seves grans dimensions i una estructura realment Imperial. Els del sud d’Europa generalment no hem rebut gaire informació sobre els grans imperis del mar Bàltic, i les explicacions del guia rus – en un espanyol molt acceptable – ens permeten intentar valorar aquella situació històrica i social, desprès anem ràpidament a fer cua per entrar al Hermitage on formiguegem per les seves impressionants sales i tresors fins que les cames ens fan figa malgrat la limitació d’horari. Segueix un dinar de restaurant a la ciutat força correcte, seguit per una curta visita a un decepcionant establiment comercial de productes i souvenirs *russos de veritat*, amb un aspecte molt semblant al de la època soviètica, hi comprem un llibre sobre el Hermitage que sembla prou atractiu. La lentitud de tots els moviments i la coincidència amb molts altres grups de creuers no permet rendibilitzar gens les hores disponibles. Ens quedem amb ganes de fer un futur viatge dedicat a Sant Petersburg i Moscou...
L’endemà serem a Hèlsinki, les nits al Bàltic son ara molt curtes, es fa fosc a les 23 i ja clareja a les 4, costa obrir els ulls a la nit i endevinar l’hora, alguns company de viatge comenten que no poden dormir el que voldrien, nosaltres no notem gran diferència.
Amb l’experiència de Tallin, a Hèlsinki ja no agafem cap bus, sortim caminant del vaixell i passegem tranquil·lament per els llocs cèntrics, que son al voltant del port. Notem un bon contrast amb la certa grisor dels llocs visitats ahir a Sant Petersburg, on tan sols es veien una mica lluents els edificis monumentals. A Hèlsinki som de nou a una ciutat europea occidental amb una interessant arquitectura nòrdica i traces de l’influencia dels veïns russos en la seva cultura i religió, la catedral luterana i la ortodoxa es veuen prou properes per destacar la gran diferència. A unes paradetes del port veiem i olorem uns cistelles de fresons locals (al costat de cireres de *Spanje*) que ens fan caure en la temptació, estan boníssims i ens els mengem asseguts a uns graons del port mentre les gavines ens miren enllaminides.
Avui encara tenim temps de tornar a dinar al vaixell – al bufet, tornem passejant per la bonica i verda costa de la ciutat, entre jardins plens d’unes cridaneres oques blanques i negres.
El següent port es Estocolm, veig que les últimes 70 milles es navega entre els milers d’illes del *Archipielago* del que tan contents estan els veïns d’Estocolm, es un paisatge esplèndid amb boscos a tocar del aigua, infinitats de petites casetes amb els seus embarcadors i petits ports, recordo que quan hi vaig estar als anys 70 m’explicaren que gairebé totes les famílies hi tenien una petita caseta de fusta on hi passaven les vacances d’estiu, aquesta part d’Europa es un paradís en aquesta estació del any. Avui fa bon sol i sembla que tindrem el gran dia per passejar per la magnífica capital de Suècia. El port on atraca el creuer està una mica allunyat del centre, i la geografia de la ciutat es molt dispersa per les illes i canals entre els llacs Mälären i el Archipielago, comprem un bitllet d’autobús llançadora que fa el servei entre el vaixell i el centre històric, a tocar de la Òpera, com que sortim amb el primer, a les 9 ja som al costat dels palaus i edificis centrals de la ciutat, esperem que obrin el Palau Real, passejant per els estrets carrers de la Gamla Stan – que com arreu del mon estan massa colonitzats per botiguetes d’andròmines turístiques.
Visitem el palau, hi ha obertes al públic algunes seccions: el tresor real amb les corones, uniformes, sabres, etc... algunes de les sales on es fan actes oficials, les excavacions on es poden apreciar les estructures sobre les que es va construir la actual, la catedral, etc... desprès passegem relaxadament per les illes que formen aquest centre, entre museus y ministeris fins arribar al característic Ajuntament de la ciutat, a cada revolt del riu i canals es gaudeix d’una perspectiva diferent molt agradable, es realment una joia de ciutat – amb aquest sol es un contrast espaterrant amb el record que en tinc d’un mes de març del 1992, quan hi vaig venir per motius de feina, neu i gel arreu amb colors gris fosc dominants fins i tot al migdia...
Retornem a Gamla Stan i dinem a un dels restaurants turístics, qualitat raonable a preu de luxe suec. Desprès encara tenim temps per fer la digestió passejant tranquil·lament fins la Òpera, on tornem amb el bus al vaixell.
Ara ens queda un altre dia complert de navegació, arribarem a Copenhaguen el dissabte al matí, com que el vol a Roma no surt fins a migdia, ens ofereixen una ràpida volteta en bus per Copenhaguen abans d’anar al aeroport. El preu es elevat per el que farem, però decidim anar-hi per omplir el matí.
Al vespre ens reparteixen unes etiquetes per les maletes, que identifiquen el destí de cada passatger, les recolliran a mitja nit i les trobarem al aeroport abans de facturar-les.
La volta a la ciutat ens porta directament a la petita sirena que es la icona mes coneguda de Copenhaguen, com que hem matinat no ens calen empentes per retratar-la i veure-la bé, un altre recorregut amb el bus ens deixa a un altre punt del port, a tocar del Palau Real i els edificis que l’envolten, i també a la vorera contraria del original edifici modern de la Òpera (anomenat amb humor danès La Torradora de Pa) regal a la ciutat d’un ciutadà milionari cerveser, aquí el passeig ja es una mica mes relaxat i desprès el bus ens porta al aeroport amb una petita volta per el centre.
Recuperem les maletes sense problemes i passem a la llarga cua per facturar, sortosament està ben organitzada i el mateix personal de Costa col·labora per encaminar la gent a cada mostrador, el vol a Roma surt amb una mica de retard però no cal amoïnar-se per l’enllaç, a Fiumicino ens sobra el temps per fer un àpat, caure a la temptació de les botigues falsament dites Duty Free, masegar el cul unes hores de cadira en cadira, i finalment volar a Barcelona, on aterrem a les 11:30, totes les maletes han arribat i aviat dormirem al llit de casa, excepte els que encara han de esperar a l’endemà per viatjar fins altres llocs de Catalunya...
Conclusions:
Comencem per la part positiva, el personal que ha treballat per fer que tot aquest embolic funcioni, ho ha fet molt bé i la tasca no es gens fàcil.
La comoditat dels serveis d’allotjament al vaixell es bona.
Els destins visitats mereixen el viatge, però caldrien més hores per aprofitar la visita a tots.
I a la part negativa s’emporta el premi *encolomar* uns vols tan incòmodes a un grup especial de gent gran, amb la mala fe de no informar-ne fins l’últim moment.
Als serveis a bord la qualitat del menjar al bufet es molt inferior a la del menjador amb servei a taula, els fotògrafs haurien d’estar obligats a demanar permís abans de fer cada foto i de no insistir o ignorar el rebuig si es diu que no.