Creuer riu amunt per el Rhin, des d’Amsterdam fins a Basilea  

del 29 de setembre al 7 d’octubre.

Quan férem el creuer de les capitals del Bàltic, al juny, ens va quedar força mal gust de boca per les condicions massificades dels vaixells gegants (2400 passatgers), encara que com a experiment era interessant.

Aquella experiència ens ha fet provar ara un altre tipus de creuer, el fluvial, desitjant que el resultat fos millor.

El que ens ha fet decidir-ho son dos factors principals:

Reduït nombre de passatgers, en aquest cas era un màxim de 84 i n’érem 76.

Navegar per un riu proporciona una visió de paisatge variat, molt mes agradable que el mar obert.

El resultat ha estat positiu, doncs el servei es agradable i de qualitat, no interfereix amb la privacitat del passatger  i l’aprofitament del recorregut ha estat molt satisfactori.

A alguns dels llocs visitats ja hi havíem estat fa anys i refrescar la memòria o redescobrir-los ha resultat molt complaent. I a tots els altres hem pogut gaudir raonablement de prou temps per tornar al vaixell sense la sensació de frustració quan et posen la mel a la boca i no pots arribar a assaborir-la.

Les excursions opcionals que ens oferien les hem agafat totes, doncs vàrem veure que complementaven bé amb el curs del riu, fins i tot crec que les haurien d’oferir integrades en un sol paquet amb el creuer, doncs a la majoria quan baixarem del vaixell, aquest continuava immediatament la navegació i l’autocar ens tornava al punt d’embarcar riu amunt al acabar la excursió.

El feix d’informació rebuda del guies locals en ha permès reprendre una mica (des de la edat escolar) el contacte amb la història del imperi carolingi (Carlemany, Barba-roja...) tan lligat amb l’origen de Catalunya, les traces monumentals a Aquisgrà (Aachen-Aix la Chapelle) i a Magenca (Mainz-Mayence-Magúncia) son imponents, i la resta de ciutats també llueixen molt ben cuidades les seves joies històriques dels centres antics (reconstruïts després de la guerra mundial amb un cost econòmic impressionant).