Vacances a l

Vacances a l'INDIA: Srinagar i LADAKH + Delhi, Agra i Jaipur

juliol / agost de 1984

Components:

Arnau Blanc, Berta Olegué, Sari, Teia Font, Ricard Godia, Jaume, Françoise, Figi, Pep, Francesc sabat, Maria ...

Nota - em sap greu peró no tenía els noms apuntats i no recordo els de tots, erem un total de 21 amics i coneguts de diferents clubs.

Dies 28, 29 juliol

Vol BCN/Paris amb IB sense cap problema. Paris/FRK/ROM/DELHI amb Air India - molt pesat, no ens han deixat baixar a les escales i es fa molt llarg. A l’aeroport de Delhi fem força cua al control de passaports. Ens esperen de l’agencia i ens porten al hotel, de conya, es un Sheraton. A la tarda fem una passejada per Connaught Place on mengem (30 rp. ) i després anem cap a Old Delhi i la Gran Mesquita. Taxi hotel - Connaught Place 20 rp. entre 5 persones, tricicle Mesquita - hotel 25 rp. l’altre grup ha pagat molt menys!

A la ciutat vella l’espectacle de pobresa es colpidor, no obstant ningú es molesta per les fotos i a molts sembla que els agrada i tot. Tan aviat et pares a preguntar es forma una rotllana que t’envolta i ets el centre de l’espectacle. Sopem al hotel, preu raonable.

Dia 30 de juliol

La agencia Travel House ens ha fet la confirmació del vol a Srinagar i ens embarca sense problemes. Al control de seguritat ens regiren fins i tot a dins dels bolígrafs!.

Al arribar a Srinagar la temperatura es molt agradable 26º C., tothom ofereix el seu House boat i al final anem amb un iaio que ens agafa en taxi i després en shikara (barqueta amb perxa i/o rem) fins el seu lloc, ens fa molt bona impressió. El llac amb les cases-barca es d’una bellesa tranquila que convida a relaxar-se, llàstima que no tenim gaire temps per disfrutar-ho.

Regategem el preu i no podem baixar de 80 rp. mitja pensió, crec que està abusant però el lloc es tant bonic que acabem per acceptar.
El propietari vol organitzar-ho tot, excursions, visites, compres, trekking, ect. com es natural té la seva comissió per tot.

Anem al centre de la vila i a l’estació d’autobusos per informar-nos dels preus i condicions. Sembla que si agafem un bus especial per nosaltres ens pot sortir bé de preu. També visitem algunes botigues per tenir idea dels preus. La Teia s’estrena comprant una capseta de papier-maché, les catifes son precioses però ni tan sols demanem preus, les hauríem de carregar tot el viatge. De tornada a la casa venen alguns venedors que porten quincalla i ganivets ornamentals. Comprem un joc de ganivets preciosos - per 150 rp. 1 boli i 2 paquets de tabac!. A la nit encara no han posat els llits per tots i cal que ens hi posem forts reclamant, aquesta gent diuen que si a tot, però a l’hora de complir sovint no poden fer-ho.

Demanem pressupost per el transport en jeep i el trekking, volen 250 $ per cap i mes tard ja ens ofereix el mateix per 100 $, però desconfiem de que ho pugui complir i no l’hi donem cap resposta. Això de que jo faci de negociador (en anglès) es una pallissa!. Anem a dormir i no puc, deu ser que el té m’excita, hauré de buscar una solució doncs no vull prendre pastilles per dormir cada dia.

Dia 31 de juliol

A les set ja no dormim mes, els sorolls de l’entorn ens desperten però es fins i tot agradable. Sortim a fora a gaudir de l’espectacle de la llum i el sol del matí al llac, mentre els altres encara dormen. Avui hi ha vaga a la ciutat i ens han dit que es perillós anar-hi, aprofitarem per fer una excursió en shikara per el llac. Recorrem uns canals que divideixen el llac amb una infinitat d’illes on s’hi cultiven verdures, es preciós i tot està ple de flors de lotus i nenúfars, infants en shikara s’acosten a demanar i a vendre de tot, els núvols a les muntanyes fan magnífics castells que es reflecteixen al llac, ens banyem i nedem una estona i poc després aterrem al costat d’uns jardins Mogul que visitem, son bonics però no gran cosa, es millor la vista sobre el llac i el castell al fons. Comprem una mica de fruita que resulta verda i aspre, ens serveix per entretenir la gana.

De retorn el sol pica força i es fa una mica llarg. El pobre home que rema està força cansat.

Hem decidit de no acceptar la proposició del mister on estem allotjats i anar demà al poble a investigar més i potser contractar un bus per nosaltres sols. Demanem el sopar aviat doncs tenim gana, esperem que no sigui tan picant com ahir

Dia 1 d’agost

A les sis del matí anem cap al mercat de la verdura, en shikara clar !. Es un espectacle vivíssim, però la matinada que hem fet ens ensopeix una mica, tornem a esmorzar al ‘boat-house’ i ens fem portar a terra. A la ‘bus station’ contractem un vehicle per vuit dies: Srinagar-Kargil-Leh-Kargil, sols per nosaltres, preu 11.500 rp. Desprès anem al museu, on hi han peces de papier-maché precioses i també teles del país (dibuix estampat Caixmir), però està tot tan atrotinat que fa llàstima. Cau un sol de justícia i decidim agafar un taxi que ens porti a dinar, restaurant Lhasa menjar raonable i preu també, però continuem en la impossibilitat de beure refrescos minimament freds. Volem comprar trastos per cuinar, roba i menjar, un barquer s’ofereix a portar-nos a tot arreu, ens fa perdre la tarda i encara ens veiem obligats a anar al centre ( Dal Gate ) per comprar-ho tot, que hi farem!.

Dia 2 d’agost

L’autobús ens espera a les sis del matí, liquidem comptes i el pirata de la house-boat exigeix els mateixos preus als que dormen a terra que al llit - quina cara - marxem contents de casa d’aquest tipus. L'itinerari del autobús es preciós, una vall molt verda que s’enfila per unes muntanyes dretes i carregades de boscos, la son no ens deixa gaudir de la vista; desperto que ja som a Sonamarg, el paisatge es alpí, bellíssim, però amb barraques de llauna, i personatges pintorescos per retratar. A continuació la pujada al Zoji-La es d’infart, la carretera es estreta i penjadíssima. Abans hem tingut una roda punxada i mentre ens la canviaven, un eixam de criatures ens ha envoltat, et toquen el cor uns per bonics i els altres per la pobresa, la brutícia i les malures. Per fi som a dalt del coll, tots ben empolsegats de la carretera, fem fotos i una mossegada. El paisatge ja s^’ha transformat, entrem a l’interior del Himalaia i tot es erm, encara que el riu es molt salvatge, gairebé no es veu gens de vegetació i als cims s’hi veu neu.

Control de policia a Dras, ens fan omplir un imprès que no llegeixen (ni en saben) però s’ho passen molt bé rient de les fotografies. Baixant cap a Kargil, de tant en tant taques verdes amb alguns habitants, son realment oasis. Fem un repàs a les botigues de Kargil, s’hi troba gairebé tot el que ens farà falta per el trekking. També sembla que no hi hauran problemes per el transport a Spadum quan tornarem. Hotel Sun View 35 rp. per habitació doble amb water i dutxa, passable però la Teia té por de les puces ect. - fem una bona empolsinada d’insecticida mata-tot-bitxo i a dormir.

Dia 3 d’agost

A matinar un altre vegada, a les cinc l’autobús ja es en marxa. L'itinerari es molt espectacular, valls molt seques amb rius al fons que ho arrosseguen tot i de tant en tant, quatre casetes al mig d’uns terrenys verds on hi cultiven gra; a les alçades les cabres, ovelles i burrets busquen els pocs brins d’herba que es poden trobar. A Muhlbeck entrem a terreny budista, una gran estàtua de Buda a tocar la carretera ho fa ben evident. Des d’aquí la carretera s’enfila en llaçades dretes però no gaire fortes, després del Namika-La torna a baixar per enfilar-se de nou al Fatu-La de 4080 mt., es el punt mes alt de la carretera a Leh; el paisatge, ocre i marró, es molt sec i trencat, sembla impossible que les persones puguin viure aquí dalt. Al costat del coll hi ha un cim rocós que recorda el Piz Badile, per la seva gran paret llisa. Baixem cap a Lamayuru que apareix en un revolt de la carretera en mig d’una gran zona verda. Es una imatge bellíssima, l’edifici, les pintures, els monjos, la biblioteca, ect. son literalment afusellades per les nostres càmeres, es un espectacle d’una edat que a Europa ja no recordem. Tots notem l’alçada que ens fa esbufegar mes del compte. La carretera, que des d’aquí baixa cap al Indus, es una obra esveradora, crec que els que encara no tenien diarrea l’agafen aquí, mil metres de desnivell en una serpentina impressionant; aquí no es mareja ningú, la por no ens deixa. Al arribar al fons de la vall, parem a dinar per recuperar-nos de l’ensurt, però a la tornada haurem de refer de nou aquest troç fins a Kargil!.

Fins a Leh anirem seguint la vall del Indus, que es un riu salvatge i tèrbol roncant entre les roques erosionades. L’espectacle de la naturalesa continua, arribem a Leh a les 7:30 i ens instal-lem al hotel Hill View -60 rp. per hab. doble amb water i dutxa- quin luxe!. Continuem dormint als nostres sacs i fent servir les pólvores per als insectes, sopem al restaurant OM, bon menjar.

Dia 4 d’agost

Avui ens dediquem a dormir fins les vuit i a passejar per la ciutat, els recons antics - segle XV - son preciosos, amb el palau i el castell penjats a la muntanya; si a això hi afegim les faccions de la gent que s’hi mou, formen un espectacle fabulós. Tan sols cal seure i esperar que la gent passi, per anar fent fotos, tothom es molt afable i agradable. Visitem l’escola budista voltada de molins d’oració, mes fotos. Voltem també les parades d’artesania i la Teia ja fa boca. Després de dinar anem amb el bus a Sabu, una valleta verda entre muntanyes desèrtiques que fa goig. La Teia, al enfilar-se, destrossa una tanca de pedres amuntegades i els deus, en revenja, l’hi fan caure al damunt del peu una pedra, el resultat es un dit blau i va ben coixa, esperem que la cosa no es compliqui. Busquem sense èxit una font termal que diu la guia. La visita següent es Choklamsar, aquí hi ha el temple on va prendre possessió el Dalai Lama actual, la resta del poble es un gran camp de refugiats tibetans que tenen un taller de teixir catifes, però avui es festa i està tancat, en vista del èxit tornem a Leh i continuem les compres, total del dia: un collaret i polsera de perles d’aigua dolça i turqueses, una polsera OM, un tampó de fusta gravada (per estampació de teixit), i dos tasses de té rituals, pagat tot amb una combinació de calers, encenedors, bolígrafs i ulleres; sopem molt barato - uns mo-mos i iogurt.

Dia 5 d’agost

A les set volem marxar cap a Phiang, una roda està punxada i esperem una hora mes; sortim a les 8:30 i en vint minuts ja hi som, cal pujar una mica des de la carretera al monestir -10 min - però la vista i la visita s’ho valen. Un monjo molt agradable ens ensenya tres dels temples i ens dona moltes explicacions de les pintures i les imatges - en el seu idioma, clar-. Els crios s’ho passen molt bé i a tots els agrada que els retratin, com a màxim demanen quelcom però sense molestar gaire, les càmeres fan hores extres - quin negoci per als fabricants de pel-lícula. Tornem a Leh i anem a dinar al Yak Boy, baratíssim però mes aviat porc, i això que jo no tinc gaires manies, però el menjar es bo. Comprem galetes, sucre i té per el trekking i decidim anar a fer una migdiada. Quan ens llevem anem al National Archery Stadium, que aquí vol dir una explanada on practiquen tir a l’arc. Avui comencen els festivals de Leh i podem veure una bonica desfilada de vestits i joies, mes fotos, quan ens cansem d’estar amb el cul a terra i de sentir la monòtona música marxem cap a dalt del castell, pujant-hi es nota també l’alçada, doncs bufem mes del que serìa normal, la vista de la ciutat i la vall es recomanable i mes ara que el sol es pon i les llums contrasten el paisatge. Al baixar ens emboliquem una mica però arribem bé a baix. Llàstima que tots aquests edificis estiguin a punt de caure perquè tenen una majestat imponent. Sopem al OM, fem la bugada i a dormir.

Dia 6 d’agost

Avui sessió intensiva de gompas (monestirs):Shey, Thikshey, Hemis, Stok. Aquests llocs son molt interessants però arriba a cansar la repetició de budes, ect. es deplorable l’estat de conservació, però es comprèn que amb les necessitats de subsistència del país, no tinguin pressupost per monuments. Sempre son dalt d’un turo, es a dir - cal bufar per pujar-hi. Al palau de Stok ens fan pagar 20 rp. per entrar-hi però està organitzat una mica com a museu, amb unes thangkas excepcionals i les joies de la família reial del Ladakh, es la visita mes complerta gracies a les explicacions del cuidador. Avui tampoc no han faltat les ocasions per fer excel-lents fotos, ja veurem si el fotògraf està al nivell de qualitat de les càmeres. Estic racionant la pel-lícula per no fer curt.

Demà sortim de tornada cap a Kargil a les cinc, apa - a dormir aviat després de fer de nou els paquets.

Dia 7 d’agost

Sortim a les cinc tot repetint el paisatge que varem fer d’anada, no deixa de ser impressionant, estem pensant en la pujada i baixada al Fatu-La, que ens va fer passar por, però sigui que ja ens hi hem acostumat o que al fer el recorregut a d’inversa no impressiona tant, ens quedem mes tranquils; trobem molts combois militars i creuar-se en aquests llocs fa posar els cabells de punta, però Buda deu protegir-nos a tots perquè arribem sense problemes i no es veuen restes d’accidents.

Tornem al mateix hotel (Sun View), ells mateixos ens adrecen a la oficina de transports i contractem un camió per nosaltres sols, 5630 rp, sopem al Babu, regular

Dia 8 d’agost.

Sortim amb el camió a les 4, enfilats a la caixa fa força fred i esperem amb delit que arribi el sol; el paisatge es molt espectacular i de tant en tant s’albiren els cims del Nun i Kun, la vall que seguim els rodeja; geleres fantàstiques queden a poca distancia d’aquesta carretera, que no passa de ser una mala pista que ens remena contínuament, es una pallissa i estem destrossats i plens de pols. Avui ens quedarem a Ringdor gompa, extensa plataforma plana a la capçalera d’aquesta vall, la vista es un espectacle grandiós. La gent d’aquestes cases ens prepara arròs, patates i iogurt, per al vespre encarreguem un xai. Sorpresa! aquesta tarda hi ha un casament. Es un espectacle sensacional amb un ritual de costums mil-lenaries que impressiona; fins i tot entrem a la casa de la núvia on ballen i ens inflen de tchang (beguda de cereals fermentats), llàstima que es fa tard i estem rendits. Sopem el xai amb arròs i patates, no hi han coberts o sigui que fem com els del país i mengem amb els dits. Ens adormim dins d’un edifici tot sentint encara la xerinola del casament.

Dia 9 d’agost.

Avui sortim a les set, el sol ja llueix i no fa gaire fred. La vall continua molt plana i després puja ràpidament al Pensi-La. Parada a dalt de tot amb un panorama grandiós, però el camí es horrible i el camió es una batidora-trituradora i la pols entra a la caixa d’una manera terrible, en pocs instants tot queda cobert per aquesta pols i semblem fantasmes; ara anem fent torns als diferents llocs: cabina, sostre de cabina i caixa per que tots patim igual.

Parem a dinar a un xiringuito on ens fan arròs i pèsols i te, encara ens manquen tres hores per Spadum. Hi arribem destrossats i acampem al costat d’un hotel, no hi ha aigua transparent i la que ens bevem es molt tèrbola.

L’Amin, que s’ha portat magníficament, veu que hi ha gent que no vol donar propina al xofer del camió i crec que l’hi senta malament. Ens rentem al canal per treure’ns la pols i fer bugada, mentrestant planto la tenda. Al cap de poc l’Amin ens ha aconseguit cavalleries per els 13 que volem sortir demà, això va tant rodat que estic sorprès de l’èxit. El grup d'Horta vol sortir un dia mes tard, això els pot portar problemes doncs, per la seva actitut amb la propina del xofer, l’Amin crec que no tindrà interès per ells. Estem parlant entre nosaltres de quin obsequi fer a l’Amin, doncs no crec oportú oferir-li propina; com si ens hagués entès, ell mateix em pregunta si algú vol vendre la tenda i aprofito per oferir-li la meva a molt bon preu (600 rp. ), acordem amb la colla que la diferencia fins el preu que jo pensava aconseguir ens la repartirem entre tots, com si fos l’obsequi que volíem fer. Anem a sopar junts i aprofitem per canviar adreces; l’encarregat dels cavalls serà qui l’hi portarà la tenda al acabar el trekking.

Dia 10 d’agost

Spadum-Gompa Mune

Avui teníem que sortir a les 7 però ens hem endarrerit i son ja les 8:30, el sol ja pica fort, el paraigües es un gran invent per aquest país, llàstima que el meu no funciona be i es tanca sovint tot sol. Notem molt l’esforç o el cansament del camió, crec que caldria sortir mes d’hora per estalviar-nos el calor. Als torrents ens refresquem, però l’aigua està massa gelada i passem sobtadament de l’escalfor al fred. El camí va per una vall que s’estreny amb el riu al fons, i que baixa amb una força impressionant. Arribem a Raru Mune a les 7 hores de la sortida, després de fer un últim troç de pujada forta que ens deixa ben tocats.

Hi han masses tendes per l’espai on es poden plantar, però encara tenim prou sort i la posem mitjanament bé. Aquí l’aigua ens mereix poca confiança i la bullirem. Mengem liofilitzat de fideus i hamburguesa amb força gana. S’acosta una tempesta, primer fort vent, la tenda es mou molt, arrenca a ploure i comprovo una vegada mes que aquesta Salewa es per neu i no per aigua, doncs s’escola per les parets i la cubeta s’inunda; com que no dura gaire, quan para ho treiem tot i poso la tela carbassa per evitar que es mulli res. Per sopar més liofilitzats, no estan malament però trobem a faltar beguda fresca i fruita. Anem a dormir aviat.

Dia 11 d’agost.

Gompa Mune-Kalbok (hotel Golden)

A quarts de sis ens fa una tempesta de vent i aigua que no ens deixa recollir els trastos, entra mes aigua a la tenda, menys mal que ho vaig preveure amb el plàstic gran. Tot això retarda la sortida fins a les 9. El camí segueix la vall i s’enfila cada vegada que el terreny es converteix en espadat, això fa que sense avançar gaire per la vall el recorregut sigui llarg; de tant en tant ens remullem als rius i torrents, es una vall cada vegada mes salvatge i dreta, molt poca població. L'Arnau, la Teia i jo, que caminem avançats al grup, ens passem de llarg el lloc on s’havia d’acampar i per no recular ens quedem a una casa/barraca amb el rètol "Hotel Golden" on per sopar ens donen arròs amb verdura molt picant i un té molt bo; dormim al damunt d’unes catifes i embolicats amb unes mantes molt brutes, tinc picors tota la nit i no dormo gens bé.

Dia 12 d’agost

Hotel Golden-Puktal- Purni

A les sis em llevo, doncs ja no puc aguantar mes ajagut; baixo fins al riu per rentar-me i espolso tota la roba per si s’hi han instal-lat rellogats, no tinc cap picada però. Per esmorzar té, chapati i iogurt, esta força bé. Quan el sol comença a picar arriben els altres, que han dormit a 40 min. d’aquí. Decidim pujar cap a Puktal per Tsa, passem per un pont penjat de vímet, que fa esgarrifar i per fer el dia mes complert, l’estretissím sender flanqueja unes pendents pedregoses que posen els cabells de punta. Aquest troç es com una gorja gegantesca feta de fang sec i pedres, molt espectacular, però el camí es realment perillós. Poc a poc baixa cap al riu i ens remullem a un torrent d’aigua transparent, al revolt següent ja es veu Puktal, la situació d’aquesta gompa, penjada dalt d’un cingle es preciosa; però com en tantes altres, al entrar-hi ens cau l’anima als peus, tot es brut i atrotinat, sembla com si la deixadesa hagués guanyat el combat a l’ordre. De baixada cap a Purni ens trobem amb un altre pont penjat, aquesta vegada son quatre cables d’acer amb branques entrellaçades i pedres al damunt, es mou tot com un gran gronxador - molt emocionant!. Baixar a Purni costa poc i ja hi trobem l’equipatge. Parem la tenda, bany fred i a sopar i dormir.

Dia 13 d’agost

Purni-Taple.

Sortim a les 7:30 i els cuidadors dels cavalls encara estan buscant-los, els deixen solts per pasturar i després no els troben!. Sortim en la confiança de que no tardaran massa a seguir-nos. Al creuar el pont, primer el camí s’enfila fort durant la primera mitja hora i després sembla que ja no fem tantes pujades i baixades com els dies anteriors, la vall es mes oberta i plana; els pocs llogarrets habitats que marca el mapa son tan sols grups de dos o tres cases, cada vegada surten els crios a demanar i sempre hi ha alguna foto interessant. Avui l'itinerari s’acaba a Taple i hi arribem força aviat, son les dos i les cavalleries no arriben fins les cinc, ens hagués anat bé tindre-ho tot abans, per fer bugada i reposar; el lloc es molt ventat i busco un redós al darrera d’un marge, per si tenim tempesta, mentre preparem el sopar comença a ploure i ens ve just per acabar i guardar-ho tot, no plou gaire fort, la nit passa be sense mes pluja.

Dia 14 d’agost

Taple-Gombo

Surto de la tenda a les 5:30 amb un cel netíssim i la lluna que encara llueix, fa una fresca agradable i com cada dia, no aconseguim començar a caminar fins les 7:30. El camí segueix la vall que ara ja no fa grans desnivells, es ampla i es veu força herba, l’aigua també es mes abundant, després d’un revolt de la vall passem per Kargyak, l’ultima població de la vall, al fons hi ha la presencia altiva del Gomburugku amb una paret que fa esgarrifar, parem al cap d’un parell d’hores per reposar, menjar i prendre el sol, mentre fem temps perquè ens arribin els cavalls; com els dies anteriors, circulen per el cel espesses nuvolades però tan sols alguns petits ruixats ens arriben a nosaltres. En arribar al peu d’aquesta gran piràmide de roca ens cal creuar un torrent i en Sorbu vol quedar-se aqui per fer-hi nit, nosaltres insistim i després de creure que hem perdut els peus diverses vegades per la gelor de l’aigua, arribem a un bonic prat a la vora del riu, ja passat el torrent, amb una surgència d’aigua boníssima, penjada al damunt nostre hi tenim la paret del Gomborugku. Al fons de la vall sembla que caigui aigua a càntirs però igual no es res. En Norbu ens fa chapati com cada mati i vespre, també ens aconsella que anem poc a poc i no sortim gaire d’hora, fins el coll tenim 800 mt. de desnivell, serà el dia que farem un canvi d’alçada mes sobtat, esperem que tot vagi bé, la Teia ja està farta de caminar i no voldria que cap malestar físic empitjorés la situació.

Dia 15 d’agost

Gombo-Shingo-La -Chuminakpu.

Mentre estem empaquetant les coses, arriben els de l’altre grup, que han dormit abans de creuar el riu i aquest mati l’han passat sense mullar-se, o sigui que ahir varem fer l’ase!!.

Remuntem la vall i les parets rocoses que pengen al damunt van canviant d’aspecte, es fantàstic. Al arribar a la propera bifurcació del riu ens toca remullada de nou, es com un malson, els peus fan un mal terrible degut a la fredor de l’aigua. A partir d’aquí comencem a pujar fort per guanyar el coll, en un giravolt de la vall creiem veure’l a prop, però encara trigarem dos hores per arribar-hi, l’últim troç es fa llarguíssim, caminem per un pedregar que cobreix la gelera i si no fos perquè de tant en tant es veu el gel, no ho sabríem. La Teia fa cara de pocs amics i parem sovint a descansar, però físicament està aguantant força bé, el seu problema es mes psicològic que físic. Per fi ja som al coll! Està senyalitzat amb tchortens i banderoles d’oració, els cuidadors dels cavalls fan una petita ofrena i ens donen a tots unes flors de felicitació, es un detall molt agradable. La vista es bonica però no gaire impressionant, el cim que hi ha a l’est té una gelera penjada que fa goig, però els altres que ens envolten son lloms de pedra solta amb una clapa de neu a dalt. Alguns del grup decideixen fer nit al llac que hi ha al costat, per intentar un d’aquests cims demà al matí, els altres baixem vall avall. Sorpresa! un altre torrent per creuar sense sol i amb un vent fred molt emprenyador, aquí gairebé hi suquem fins i tot el cul. Al cap de poca estona els cavalls paren en un petit llom força incòmode per acampar, però sembla que es l’únic que hi ha abans de creuar un riu, que a aquesta hora baixa massa fort per creuar-lo amb prou seguretat, o sigui que per demà tenim una nova remullada. Plantem la tenda com podem i després de sopar ja ens toca descansar de la dura jornada.

Dia 16 d’agost

Chuminakpu- ¿

Avui ens toca esperar els que ahir varen quedar-se al coll per intentar un cim; si tornen aviat encara tindrem temps de tirar avall i no perdrem cap dia. Aquest lloc es força incòmode, si fa sol la tenda es un forn, i si no en fa tens fred. Aprofitem per rentar roba i ordenar una mica l’equipatge. Veiem que anem justets de menjar i que si avui ens quedem aqui, ens tocarà passar gana l’últim dia. Sortosament a l’hora de dinar ja baixen els primers i tothom està d’acord en tirar avall. No estan gens contents de l’ascensió, "la tartera mes llarga de la meva vida" diu en Jaume. Encetem la baixada i de tant en tant ens toca fer el numeret de creuar els torrents, que baixen forts després de la fosa del migdia. Quan fosqueja els animals es paren en una petita plataforma entre roques i ens toca parar la tenda a les fosques, demà ens cal creuar el riu principal ben aviat, anem a dormir.

Dia 17 d’agost

Zanskar Sundo- ¿.

A la mitja hora de sortir del campament arribem a l’aiguabarreig de la nostra vall amb la principal, es aqui on cal passar el riu, son les 9 tocades i l’aigua ja comença a agafar força, travessar no es cap problema però la fredor fa molt de mal als peus. Continuem vall avall per l’esquerra del riu, que es veu molt impetuós dessota nostre, el terreny es un pedregar alternat amb una pols finíssima, molt pesat. Arribem a unes gorges espectaculars, si aprofitessin l’electricitat d'aquest riu tindrien una bona font de riquesa. Continuem avall i comença a ploure intensament, es la primera vegada que els nostres paraigües fan el seu servei original. Sempre baixant, esperem trobar un lloc adient per acampar i sense saber-ho ja som molt a prop de Darcha, o això ens diuen. Acampem en uns prats sota d’una casa, hi ha una carretera en construcció que en 5 km arriba a la població. Passem la nit aquí, tot just acabada de plantar la tenda, comença a ploure fort i encara continua quan ens adormim.

Dia 18 d’agost

Darcha -Keylong (bus).

Al despertar avui ja fa bon temps, aquesta nit no ens ha entrat aigua, això de tapar la tenda amb el tendal de plástic ha funcionat molt bé. No tenim pressa i sortim cap a Darcha que ja son les deu tocades, en 1h. 15min. ja hi som, tot seguint la carretera. Les guies diuen "hotels i restaurants" son tres barraques on ens preparen arròs amb dal i ceba, sucs de fruita i té. Mentre esperem el bus cap a Keylong, liquidem amb els "horsemen" i els donem roba, menjar i trastos, sembla que queden força contents.

A les tres, quan ja hi som tots a dalt, arrenca el bus i tot just abans de creuar el pont envesteix unes pilones de protecció, passa el pont trontollant i es para a l’altre costat; s’ha carregat el suport d’una ballesta i comença la funció de la reparació. El seu sistema es envestir mes pedres, per si tot es posa al seu lloc per si sol, aixó si que es tenir fé!.

Evidentment, l’influencia dels deus no arriba a tant i no aconsegueixen res; ara en Pep i en Figi es posen a dirigir l’operació, mentre tots els -ajudem. Aguantant el vehicle sobre pedres i fent palanca sobre la ballesta amb una biga, al final s’aconsegueix posar la peça al seu lloc, i també descobrim que en aquest costat no hi ha amortidor!!!. Arrenquem amb 2h. 20min. de retard, llàstima perquè la carretera cap a Keylong es molt maca, les valls son molt escarpades i la timba es esgarrifosa, al arribar a Keylong ja es fa fosc, dema si tot va bé tenim plaça al bus de la 1:30 cap a Manali. No trobem hotel i plou intensament, a la fi ens deixen dormir en un edifici del govern, te una sala gran on hi cabrem tots, però per menjar hem d’improvisar el que trobem.

Mentre preparem el jaç veiem que hi han escolopendres, o sigui que fem una bona enpolvada d’insecticida i ens untem amb Autan per evitar que s’acostin atrets per la nostre escalforeta i perfum amb ‘solera’. Dormim bé però amb massa calor.

Dia 19 d’agost

Keylong -Manali (bus).

A les sis ja no aguanto mes al sac i surto buscant un lloc adient per rentarme bé, em cal enfilar-me un bon troç torrent amunt, però paga la pena doncs puc rentarme de cap a peus, l’aigua no es tan gelada com als llocs anteriors, es agradable sentir-se net, mes tard hi acompanyo la Teia per fer el mateix.

Esmorzem al poble, fem la reserva de bitllets per al bus i passem el temps passejant per la població, que es horrible. La vall no es gaire maca però ja es veu mes verdor i al voltant tot de cims amb geleres; a la porta de la casa on hem dormit hi organitzem un mercat, alguns hi venen matalassos, botes, ulleres ect. el preu que demano per l’anorac i les ulleres no crida l’atenció de cap comprador.

El bus surt a l’hora indicada, ple fins dalt; aquesta vall i per tant la carretera, continuen essent molt penjades però sembla que ja ens hi hem acostumat. Abans de pujar a l’últim port, un darrer control de passaports, encara que sembla que es mes un tràmit burocràtic que no pas un control eficaç. En arribar al port entrem dins els núvols i la baixada cap a Manali la fem dins de la boira, mes emocions!!!. Aqui som totalment dins de l’àrea del monsó, la vall es d’una verdor intensa i baixa aigua per tot arreu, hi ha una florida que sembla impossible venint de les terres del nord, el descens fins a Manali ens fa patir però per fi ja hi som. En baixar del bus ens assalten un grapat de mossos d’hotel i aconseguim reunir tots els paquets dins d’un cercle, mentre anem a veure com son les habitacions; en contractem unes a 30 i 40 rp. hab. doble - Marble hotel - estan força bé i ens rentem a gust, després a sopar al restaurant com a senyors, amb cervesa i tot. Es com si haguéssim canviat de planeta.

Dia 20 d’agost

Manali

El primer que fem es informar-nos de les possibilitats de transport cap a Delhi. En principi voldríem fer-ho en avió, però ens veiem obligats a oblidar-ho doncs no es cap reactor (poques places ) i val unes 6000 peles, al final sortirem tots en un bus del Himachal Tourism, que arriba a Delhi en unes 15 hores, amb vídeo inclós!!!. Voltem per la població que té un aire força turístic, comparant-ho amb les valls d'on venim; tot però dins dels límits del país. Estem en una vall d’aspecte alpí amb un sostre de núvols que no deixen veure les carenes, es característic del monsó. Per aqui corren uns personatges europeus mig integrats, com un gallec que planta i cull "xocolata" i d’altres ‘verdures’ semblants. Als restaurants s’hi menja be i a bon preu, encara que son molt lents en el servei. A la botiga oficial del Dalai Lama hi comprem una catifa per la sala de casa, hi quedarà de conya!.

Avui hem passat el dia passejant i mirant botigues, també hem pujat fins un temple hindú al mig del bosc, el lloc es bonic, el temple de fusta es una taca exòtica en un paisatge de muntanya. Fa una xafogor humida, la roba que hem rentat no s’eixuga.

Dia 21 d’agost

Manali - Kullu - Vashist.

Al matí baixem amb el bus local fins la capital de la vall, 1 h. 15 min, 6rp. ple de gent del país - menys mal que l'itinerari es curt - A Kullu fa una xafogor que ofega, es un carrer llarg ple de botigues, fins i tot televisors, apart d’això no té cap interès, així que prenem una beguda freda i retornem a Manali. Aquesta vegada el bus encara es mes atrotinat, hi puja poca gent. Dinem a Manali i agafem un taxi fins a Vashist. El poble es força pintoresc, esta enfilat al llom de la vall, cases de fusta amb teulada de pedra, herba per el bestiar assecant-se per tot arreu i gran quantitat de pomes precioses; aquesta vall deu fornir les pomes de bona part del país. Desprès de veure el poble baixem cap als banys termals, l’aigua surt que gairebé crema, es agradable i relaxant però al sortir encara suo i amb l'encostipat que porto, no sé si serà millor o pitjor. Tornem passejant a Manali i encara ens toca córrer una mica per no agafar una mullena monsònica.

Dia 22 d’agost

Manali-Delhi.

Sortim a les 6 segons el previst, amb l'encostipat que porto, i posiblement febre, vaig mig sonat. La vall es molt mes llarga del que crèiem i es converteix ràpidament en un paisatge tropical. Els núvols continuen tapant el cel, la calor es enganxosa i vaig totalment xop, no paren de passar per el vídeo diferents películes indies (en hindi) a tot volum – amb la febre ho recordo com una mena de malson, menys mal que hem agafat el bus de luxe. En arribar a la plana, augmenta la densitat de població, això ja es la India que tothom imagina. Anem fent breus parades per fer un mos. Arribem a les onze de la nit a Delhi fets ‘calderilla’. Anem amb un tricicle al Hotel Ashok Niwas, 100 rp. hab. doble, el preu es raonable però l’edifici es modern i atrotinat, fa una mica d’angúnia. Discutim nosaltres dos i anem a dormir emprenyats, deu ser el cansament.

Dia 23 d’agost

Delhi

De bon mati – a les 9. - esmorzem a l’hotel – horrible — i anem a Air India per confirmar els vols de tornada, tot o. k. Després entrem al Tourist Information i ens engresquen per agafar un taxi que ens porti en dos dies per Agra i Jaipur, després comencem les compres. Ens cal canviar de nou per poder menjar, i a la tarda ja tornem a estar sense calers, encara ens manca comprar alguna coseta però ja ho farem demà o l’altre. Anem a la tomba de Gandhi i al Red Fort, primer en tricicle i després en bici - taxi, comença a ploure i el tràfic està esverat, es increïble com condueixen en aquesta ciutat. Tornem al hotel passant per el mercat tibetà, on hi ha molta quincalla. Ens dutxem i sopem al bufet del hotel de luxe del costat, força bé.

Dia 24 d’agost

Delhi - Agra -Jaipur

Sortim a les 6 del mati cap a Agra, abans d'arribar-hi parem al mausoleu de l’emperador Kbar, obra de grandiosa majestat però atrotinada com tot, a continuació el Taj-Mahal, es una visió impressionant però al apropar-nos també es veu que hi manca un bon pressupost de conservació, i de neteja (pudor d’orina impressionant per tot arreu), es l’etern problema d’aquest país. Després el Fort Roig d'Agra, on hi havia el palau, i de camí cap a Jaipur visitem Fatipur Sikki, la ciutat que fou capital del regne Akbar, crida l’atenció el treball en pedra, sigui vermella, marbre o alabastre i la grandiositat dels edificis. Esta plovent molt, el monsó té rampells i aviat para de ploure, després continuem el viatge cap a Jaipur, on hi arribem de nit, l’hotel on ens porten primer es massa car i atrotinat, a continuació a un altre que es un antic palauet habilitat com hotel, també molt atrotinat, però ens hi quedem doncs ja es massa tard per continuar cercant, les habitacions son grandioses i al dematí ens desperten els crits deis paons al jardí, amb llum del dia tot es veu amb mes bon aspecte.

Dia 25 d’agost

Jaipur -Delhi

Primer ens ensenyen la façana del Palau dels Vents, es francament bonica però no es pot visitar el palau, a continuació el palau del Maharaja, que es el mes ben conservat dels que hem visitat, deu ser perquè als pisos superiors encara hi viu l’amo. Després al Amber Fort, alguns turistes hi pugen en elefant, nosaltres a peu, el fort es massa lluny i decidim anar directament al palau que es més a prop, quan era habitat devia ser impressionant, al baixar fem algunes compres més i engeguem cap a Delhi, al camí els ensurts per la carretera i el tràfec ens fan pensar que potser hem ofès algun deu, però arribem a l’hotel sense cap problema. Canvio mes dòlars i anem a sopar tots plegats al hotel Janpath- buffet lliure a 55 rp. sensacional, però la fartera no ens deixa dormir bé.

Dia 26 d’agost

Delhi - Paris - Barcelona

A les cinc agafem un taxi cap a l’aeroport, primer, control de seguretat, et posen un adhesiu que vol servir per segellar l’equipatge i que no serveix per a res, doncs ens el tornen per portar-lo nosaltres mateixos fins al mostrador de facturació !!! paguem la taxa d’aeroport i a fer cua per el check -in, la cinta transportadora no funciona i tot el procés de billetatge es manual -lentíssim- es va més ràpid al mostrador individual que al de grups, la mossa del mostrador m’assegura que no cal patir i que l’avió no sortirà fins que hi siguem tots, tornem a fer exercicis de fé i paciència. A la fi aconsegueixo que tots els paquets tinguin una etiqueta i passin a l’altre costat del mostrador, ara ja podem embarcar. Sortim amb 1 h. 15min. de retard, al vol cinema i menjar. Arribem a Paris després d’una breu escala a Frankfurt. Sense cap problema sortim a les 7:45 cap a Barcelona i a les 10:30 som a casa. Tot ha anat bé i la experiència ha estat impressionant.