Dubrovnik i creuer per les illes dàlmates, del 4 al 11 de juny del 2016

La tardor passada varem fer tard per aquest recorregut i aquest any ho provem a la primavera, sembla que ho hem decidit en bon moment y tenim plaça al vaixell, cabina i recorregut que volíem...

Però malauradament quan rebem els vouchers quatre dies abans de la sortida, veiem que ens han cambiat el vaixell, reclamo i ens diuen que el nivell del vaixell es el mateix, ho comprovo a la fitxa técnica que hi ha a internet y descobreixo que les dimensions de tot s’han reduït un 35%, ja ens ensumem que es una enganyifa habitual, t’ensenyen una peça atractiva i quan arriba l’hora et col·loquen el saldo...

No ens queda altre remei que aguantar, doncs tot està pagat i si no ho vivim directament no podrem reclamar...

Volem amb Vueling a Dubrovnik i el transfer des del aeroport al port l’hem agafat amb Viator, funciona tot de primera i mès econonic que un taxi normal.

Al vaixell comprovem que la nostra sospita era encertada, es un vaixell força més petit i molt més senzill, ho reclamo a la noia que fa la recepció i ens diu que ella no sap res, però que l’altre vaixell està ocupat per una agéncia francesa...

Les cabines encara no están preparades, deixem les maletes i anem a dinar a una tasca del port, una bona amanida i calamars fregits arrebossats molt bons.

A la tarda ja podem ocupar la cabina, els 11 m2 del altre vaixell ara son 7,5 m2, i totes les dimensions s’han encongit proporcionalment, el sopar es lamentable, un caldo de pastilla amb verduretes i uns macarrons amb trocets de pollastre i una salsa que intenta arreglar-ho, demanem vi negre, hem de tornar la botella doncs està totalment agre, la que ens porten ara es diferent però de qualitat tetrabrick, l’emprenyamenta avança.

Som 20 passatgers, francesos, anglesos, novazelandesos i una parella de Oviedu, aquests tenen el mateix problema doncs també ho han contractat a Tourist Forum.

L’endemá diumenge dia 5 tenim el dia lliure a Dubrovnik i el dinar al vaixell, la ciutat es una joia tot i que es noten una mica els efectes de la guerra dels 90, la volta per dalt de les muralles ofereix un espectacle de perspectiva canviant molt agraïda, hi ha força turisme però encara no aclapara massa, a ple estiu deu ser terrible. També resulta molt atractiu el passeig per els seus carrerons estrets i els edificis antics, decidim no tornar a dinar al vaixell i ho fem a una terrassa sobre l’antic port de la Duana, mengem bé per un preu semblant als de casa. A la tarda pujem amb el telefèric i gaudim de la esplèndida vista sobre la ciutat i les properes illes. Sopem a una altra tasca de la ciutat, una mica mes senzilla que al migdia.

El dilluns dia 6 comença la navegació d’illa en illa (a motor) que resultarà molt bonica i distreta, estones prenent el sol estirats al sostre de la coberta superior, alguna parada amb opció de bany en cales atractives – però nosaltres trobem l’aigua massa freda i tan sols ens suquem una mica – i atraquem a petites poblacions força maques, sovint estem abarloats 5 o 6 vaixells que cal atravessar per desembarcar i embarcar. També podem fer alguna bonica excursió caminant, que donen noves oportunitats per veure racons i caletes, el que hem encertat es venir-hi abans de que hi hagi molta gent, hi ha tranquil·litat i poc sarau.

Els dinars son sempre al vaixell, el tercer día la cuina millora força i ja es acceptable, amb productes frescos i carn i peix, un vespre ens proposen un sopar opcional de barbacoa, nosaltres decidim que preferim sopar a terra per el nostre compte, just al desembarcar hi ha un hotel on anuncien també una barbacoa molt complerta, i un 20% mès econòmica que al nostre vaixell, potser es la mateixa!!!

La meteo s’aguanta bé i es agradable tant amb sol com amb núvols, un dels dies tenim un xàfec mentre naveguem, com que les cabines son incómodes, passem força temps als escassos espais amb taula i cadires que hi han a popa i a proa de les 2 cobertes, segons d’on bufa el vent.

El servei a bord es de mínims, un canvi de tovalloles i buidat de paperera en tota la setmana, cap neteja de cabina. La cuina no passa de bàsica, el personal tampoc. L’unic detall positiu es que el día del aniversari de la Teia ens varen obsequiar amb un pastel i vi escumós per tots, agradable sorpresa.

I l’ultim día, que ens varen recomanar fer nit a Dubrovnik, i volar diumenge cap a casa, doncs l’hora d’arribada del vaixell no ens garantia poder volar el mateix dissabte, va resultar que el vaixell va retallar l’itinerari (escapçant dos illes mes i la vista de la ciutadella de Dubrovnik des del mar) i va navegar directament cap a la ciutat, teòricament perquè els passatgers fracesos no perdessin el vol, lamentable !!!.

Resum: l’atractiu dels llocs es indiscutible, però hem caigut en mans equivocades. Ja estem fent les reclamacions legals per veure si recuperem alguna cosa, i també ho publico a diferents webs per intentar evitar que altres sofreixin el mateix tracte.